BENVINGUTS AL MEU RACÓ DE PENSAR. PASSEU, FEU-LO TAMBÉ EL VOSTRE !!

"Cal protestar fins i tot quan no serveix de res" (Manuel de Pedrolo)

"El pitjor càstig per a aquells a qui no interessa la política, és el de ser governats per aquells a qui sí els hi interessa." (Arnold Toynbee)

diumenge, 25 d’abril del 2010

A QUI JA SABEU... (A MANERA DE DISCULPA)

- Per què tan sovint som més valents a l'hora d'intentar afrontar els problemes que ens són més llunyans que no pas el que tenim just al voltant més immediat nostre?
- Per què tenim més paciència amb aquella gent amb la que no tenim un grau alt d'implicació que no pas amb aquells que depenen i dels qui depenem més estretament?
- Per què som més comprensius amb altres persones que no pas amb qui estem més propers sentimentalment i emocional.?
- Per què sabem racionar i parlar tan bé amb amistats i coneguts però som incapaços de trovar les paraules, els gests, les expressions, el tó, el moment, la intensitat,... amb aquells als que veritablement estimem?
- Per què som tan 'potes' amb qui més estimem?......

diumenge, 18 d’abril del 2010

EL PAPER DE L'OPOSICIÓ (sigui quina sigui...)

Arrel del succeït amb l'incendi d'Horta de Sant Joan l'estiu passat, on vàren morir 5 bombers, i el succeït aquest mes de març amb la nevada excepcional, els talls de llum, les torres elèctriques caigudes, els trens i els cotxes bloquejats, la lentitud i escasetat d'informació del govern català, i de tot això les pressions, les crítiques, el joc brut dels partits de l'oposició per a treure'n profit més que no pas per aclarir el succeït i a identificar errors i ajudar a cercar mesures de correcció... arrel de tot això em plantejo si els votants no agrairïem més que els uns acceptessin les errades comeses, que segur que n'hi va haver, enlloc de justificar estúpidament la seva feina, i que els uns i els altres es posessin a treballar junts per a aconseguir el que tots els ciutadans volem: que els polítics ens sol·lucionin els problemes i ens garanteixin la màxima seguretat i benestar possibles -mai a costa d'altri-.

Mai deixarem de votar un partit al que ens sentim units, només pel fet que aquell partit assumeixi un paper de comunicació i col·laboració positives amb el govern

Si l'únic executiu que hi ha és el govern i les seves institucions, per a què volem l'oposició? Per a estar posant pals a les rodes no cal que els veiem durant 4 anys. Gairebé com a les el·leccions americanes on el partit que guanya en un estat s'enduu tot els vots d'aquell estat.... Si més no, ho tindriem una mica més clar, mal que pesés a qui hagues sortit perdedor a les el·leccions.... (evidentment, això no és el que joc crec que sigui el més adequat)

No votariem amb més convicció a qui ens demostrés que té propostes en positiu, que col·labora quan el govern ho requereix i que accepta les mesures del partit en el govern, quan són veritablement beneficioses per a la ciutadania??

Un partit a l'oposició que fés això, ens indicaria o demostraria que quan ell aconsegueixi el govern també sabrà escoltar, acceptar i dur a terme les propostes positives dels partits de l'oposició. Tots hi sortirem guanyant.

I no crec que això sigui ingenuitat.... jo ho anomeraria 'sentit comú', "seny".

 Ja n'hi ha prou que uns i altres ens tractin de rucs... La llàstime és que força sovint així és com nosaltres ens mostrem a ells.