No acceptem que ningú de fora ens vingui a imposar la seva ideologia o els seus interesos, però no entenem que els pobles sudamericans lluiten per defensar els seus interesos i la seva manera de viure i d'organitzar-se.
_________
No acceptem que gent que vénen de fora consumeixin recursos assistencials del nostre país, sobretot en temps de crisi... PERÒ quanta gent i quants sectors s'han beneficiat de l'arribada de tota aquesta gent?
_________
No volem que la gent de fora vingui aquí, PERÒ nosaltres anem de viatge 'exòtic' a aquests països refregant-los-hi qué bé que vivim i que no ens manca de res.... si més no, de res d'allò que a ells sí els hi manca. Ni en somnis ho poden tenir!! (o potser sí, si van "a cercar treball" als països d'on vénen aquells turistes, intentant guanyar sous baixos a canvi del seu esforç. De fet, fa poc temps que els nostres anaven "a cercar fortuna" a alguns països d'aquests emigrants, tot explotant els recursos dels seus països. I a canvi de res; o pitjor: de la vida dels propis habitants)
Tal i com canta el Leon Gieco: "Si me pedís que vuelva otra vez donde nací, yo pido que tu empresa se vaya de mi país. Y así será de igual a igual" Leon Gieco - De igual a igual (You Tube)
dimecres, 31 de març del 2010
dissabte, 27 de març del 2010
FRASES QUE EM FAN PENSAR
"Once you get rid of integrity the rest is a piece of cake". (Un cop et desempallegues de la integritat, la resta és bufar i fer ampolles)... Larry Hagman, com a J.R. Ewin a la sèrie "Dallas"
.... En deuen haver tants de J.R. Ewins escampats per tot arreu...
.... En deuen haver tants de J.R. Ewins escampats per tot arreu...
divendres, 26 de març del 2010
Xerrada d'Arcadi Oliveres a la Biblioteca Central de Reus Xavier Amorós
Quin honor poder començar aquest bloc explicant la xerrada que l'Arcadi Oliveres ha ofert a la Biblioteca Central de Reus Xavier Amorós!! El títol de la xerrada: 'Les consultes populars i possibles transformacions socials'.
En començar el meu retrobament amb l'interés social i pel que passa al nostre voltant, l'Arcadi Oliveres i el seu llibre 'El meu camí cap a la utopia' em va obrir els ulls a moltes de les coses que succeeixen avui dia i en les que no ens aturem a romiar, o simplement no en rebem informació o aquesta és incomplerta o esbiexada.
L'Arcadi m'ha ajudat a obrir el ulls i, de pas, "invertir" una bona quantitat de diners en la compra de llibres i revistes sobre fets socials, política, i filosofia... que espero poder llegir algun dia !! De tota manera, què clarificador poder llegir l'Arcadi!
Bé, doncs, l'Arcadi ha començat manifestant que ell recolça les consultes populars sobre la independència de Catalunya, i que justament en aquesta conferència volia explicar el perquè d'aquest recolçament, el com veu una Catalunya després d'aconseguir aquella independència:
Primer de tot, ha de ser una Catalunya republicana, és a dir, sense rei ni corona.
Des d'un punt de vista econòmic, veu Catalunya en un futur de 'decreixement', és a dir, amb un consum més racional i sostenible. Ha explicat que el món, fins el 1986, era capaç en un any, de 'reproduir' tot allò que havia 'consumit' del món l'any anterior. El 2008 s'ha calculat que el món necessita gairebé un any més per a reposar això consumit en un any.
També ha parlat del respecte al medi ambient, el conreu ecològic i el consum de la producció local, i d'una Catalunya que aposti per les energies renovables.
Els pressupostos propis en una Catalunya independent, i concert econòmic en una Catalunya autonòmica, han de permetre ser, fins i tot, més solidaris cap a Espanya i altres països necessitats, però administrant nosaltres aquells recursos. Catalunya ha de ser més solidària.
Finances: potenciar les Caixes d'Estalvi, però amb uns objectius i re-inversions veritablement d'ús i finalitats socials; renunciar als plans de pensions privats (si és recuperés l'economia summergida, els impostos no pagats per les rendes més altes, ajuts a grans corporacions, i altres fraus, es generarien mitjançant impostos unes remuneracions que duplicarien l'import anual de les pensions.
Una banca pública a Catalunya; acabar amb l'especulació financera; al món laboral, foment del cooperativisme. Ha explicat la història que fa 20 anys va visitar la cooperativa més gran d'Espanya, la Mondragon, al País Basc, amb 35.000 treballadors cooperativistes. Els gestors els van dir que per a poder encarar la crisi de principis del anys 80 del segle XX i la conseqüent caiguda de vendes necessitaven acomiadar 5,000 persones. Els cooperativistes es van reunir i van concloure que no s'acomiadaria ni una sola persona. Al ser informats que aleshores la cooperativa no aguantaria un any i que tothom perdria el seu lloc de treball, els cooperativistes van dir: 5.000 llocs de treball són el 15% del total: reduiu-nos doncs un 15% el sou a tots i així mantindrem tots els llocs. La Corporació Mondragon avui dia, 20 anys després, està formada per 110.000 persones!!!
En aquella època, la relació del sou més alt al més baix era de 3 a 1. Avui dia és de 9 a 1... Però comparat amb ho descobert després de la fallida de General Motors a EEUU: la relació era de 750 a 1 !!!! Visca, doncs, el cooperativisme.
En temps en què l'antiga Iugoslàvia estava unida sota la direcció del general Tito, Iugoslàvia era un exemple de cooperativisme arreu d'Europa... Doncs, bé, el general sempre va dir que la inspiració del seu programa va ser... Catalunya!! Catalunya i el seu cooperativisme, que coneixia del seu temps de brigadista durant la gerra civil.
Per tant: augmentar el nivell d'ocupació sense crèixer l'economia: repartiment del treball: treballar menys hores, donar feina a altres persones, tenir més temps lliure i compensar la disminució d'ingressos per salari amb un menor consum:consum raonable i sostenible.
A nivell polític i social,
- Una Catalunya sense exèrcit, com altres 26 estats al món avui dia
- Menys pressons i més assistència social
- Una democràcia "veritable", participativa, amb llistes obertes i eleccions internes de candidats
- Més poder (=recursos financers) als municipis, que són qui estan més aprop de les necessitats del poble: a Espanya de cada 100€ recaptats, 51 són per l'estat, 35 per a les autonomies i 14 per als ajuntaments; a Suècia, el 45% és per l'estat i el 55% per als ajuntaments...
- Recolçament a altres països sense estat
- Una UE més democràtica
- Més debat social: per cada persona sense sostre hi ha 100 pisos sense ús...
- Una televisió sense anuncis: no provocar el consum desaforat, i donar espais públics per a ONGs, organitzacions socials
- Una sanitat pública com és avui: la millor del món, pel que fa a serveis sanitaris i hospitalaris.
- Una Catalunya generosa i acollidora amb els immigrants: necessitem els immigrants encara que sigui per egoïsme, per començar la devallada de la problació en les edats de 20 a 30 anys, la que més produeix i aportar recursos a la Seguretat Social. Segons l'ONU, Espanya necessitarà fins el 2025 de l'ordre de 220.000 a 230.000 immigrants a l'any.
- L'immigració aporta: ingresos a la Seguretat Social (si tenen papers), IRPF (si tenen papers) i impostos indirectes (IVA) a través del consum. Malgrat tot el que consumeix en recursos socials i assitencials: educació, serveis socials, escola, etc.... tot i així està estudiat que la relació entre el que la immigració aporta a, i el que consumeix de, els recursos d'un estat o país, és de 5 a 1 (Clarificador, oi?)
Jo li he preguntat sobre el dilema que molts tenim entre la voluntat a l'hora de votar, per allò amb el que estem intimament d'acord, i el que representa el 'vot útil', per a evitar que l'altre governi. Ha contestat que no tenia clara la resposta, però que això podria quedar parcialment sol·lucionat amb la votació amb llistes obertes, on cadascú pugui votar a qui vulgui i fer el 'seu equip preferit' amb candidats de diferents forces polítiques.
________________
Si voleu saber més de l'Arcadi Oliveres, aquí us deixo dos enllaços. Trobareu també entrevistes si el cerqueu a 'Youtube':
http://ca.wikipedia.org/wiki/Arcadi_Oliveres_i_Boadella
http://www.justiciaipau.org/comunicats.ca.shtml?x=6227
En començar el meu retrobament amb l'interés social i pel que passa al nostre voltant, l'Arcadi Oliveres i el seu llibre 'El meu camí cap a la utopia' em va obrir els ulls a moltes de les coses que succeeixen avui dia i en les que no ens aturem a romiar, o simplement no en rebem informació o aquesta és incomplerta o esbiexada.
L'Arcadi m'ha ajudat a obrir el ulls i, de pas, "invertir" una bona quantitat de diners en la compra de llibres i revistes sobre fets socials, política, i filosofia... que espero poder llegir algun dia !! De tota manera, què clarificador poder llegir l'Arcadi!
Bé, doncs, l'Arcadi ha començat manifestant que ell recolça les consultes populars sobre la independència de Catalunya, i que justament en aquesta conferència volia explicar el perquè d'aquest recolçament, el com veu una Catalunya després d'aconseguir aquella independència:
Primer de tot, ha de ser una Catalunya republicana, és a dir, sense rei ni corona.
Des d'un punt de vista econòmic, veu Catalunya en un futur de 'decreixement', és a dir, amb un consum més racional i sostenible. Ha explicat que el món, fins el 1986, era capaç en un any, de 'reproduir' tot allò que havia 'consumit' del món l'any anterior. El 2008 s'ha calculat que el món necessita gairebé un any més per a reposar això consumit en un any.
També ha parlat del respecte al medi ambient, el conreu ecològic i el consum de la producció local, i d'una Catalunya que aposti per les energies renovables.
Els pressupostos propis en una Catalunya independent, i concert econòmic en una Catalunya autonòmica, han de permetre ser, fins i tot, més solidaris cap a Espanya i altres països necessitats, però administrant nosaltres aquells recursos. Catalunya ha de ser més solidària.
Finances: potenciar les Caixes d'Estalvi, però amb uns objectius i re-inversions veritablement d'ús i finalitats socials; renunciar als plans de pensions privats (si és recuperés l'economia summergida, els impostos no pagats per les rendes més altes, ajuts a grans corporacions, i altres fraus, es generarien mitjançant impostos unes remuneracions que duplicarien l'import anual de les pensions.
Una banca pública a Catalunya; acabar amb l'especulació financera; al món laboral, foment del cooperativisme. Ha explicat la història que fa 20 anys va visitar la cooperativa més gran d'Espanya, la Mondragon, al País Basc, amb 35.000 treballadors cooperativistes. Els gestors els van dir que per a poder encarar la crisi de principis del anys 80 del segle XX i la conseqüent caiguda de vendes necessitaven acomiadar 5,000 persones. Els cooperativistes es van reunir i van concloure que no s'acomiadaria ni una sola persona. Al ser informats que aleshores la cooperativa no aguantaria un any i que tothom perdria el seu lloc de treball, els cooperativistes van dir: 5.000 llocs de treball són el 15% del total: reduiu-nos doncs un 15% el sou a tots i així mantindrem tots els llocs. La Corporació Mondragon avui dia, 20 anys després, està formada per 110.000 persones!!!
En aquella època, la relació del sou més alt al més baix era de 3 a 1. Avui dia és de 9 a 1... Però comparat amb ho descobert després de la fallida de General Motors a EEUU: la relació era de 750 a 1 !!!! Visca, doncs, el cooperativisme.
En temps en què l'antiga Iugoslàvia estava unida sota la direcció del general Tito, Iugoslàvia era un exemple de cooperativisme arreu d'Europa... Doncs, bé, el general sempre va dir que la inspiració del seu programa va ser... Catalunya!! Catalunya i el seu cooperativisme, que coneixia del seu temps de brigadista durant la gerra civil.
Per tant: augmentar el nivell d'ocupació sense crèixer l'economia: repartiment del treball: treballar menys hores, donar feina a altres persones, tenir més temps lliure i compensar la disminució d'ingressos per salari amb un menor consum:consum raonable i sostenible.
A nivell polític i social,
- Una Catalunya sense exèrcit, com altres 26 estats al món avui dia
- Menys pressons i més assistència social
- Una democràcia "veritable", participativa, amb llistes obertes i eleccions internes de candidats
- Més poder (=recursos financers) als municipis, que són qui estan més aprop de les necessitats del poble: a Espanya de cada 100€ recaptats, 51 són per l'estat, 35 per a les autonomies i 14 per als ajuntaments; a Suècia, el 45% és per l'estat i el 55% per als ajuntaments...
- Recolçament a altres països sense estat
- Una UE més democràtica
- Més debat social: per cada persona sense sostre hi ha 100 pisos sense ús...
- Una televisió sense anuncis: no provocar el consum desaforat, i donar espais públics per a ONGs, organitzacions socials
- Una sanitat pública com és avui: la millor del món, pel que fa a serveis sanitaris i hospitalaris.
- Una Catalunya generosa i acollidora amb els immigrants: necessitem els immigrants encara que sigui per egoïsme, per començar la devallada de la problació en les edats de 20 a 30 anys, la que més produeix i aportar recursos a la Seguretat Social. Segons l'ONU, Espanya necessitarà fins el 2025 de l'ordre de 220.000 a 230.000 immigrants a l'any.
- L'immigració aporta: ingresos a la Seguretat Social (si tenen papers), IRPF (si tenen papers) i impostos indirectes (IVA) a través del consum. Malgrat tot el que consumeix en recursos socials i assitencials: educació, serveis socials, escola, etc.... tot i així està estudiat que la relació entre el que la immigració aporta a, i el que consumeix de, els recursos d'un estat o país, és de 5 a 1 (Clarificador, oi?)
Jo li he preguntat sobre el dilema que molts tenim entre la voluntat a l'hora de votar, per allò amb el que estem intimament d'acord, i el que representa el 'vot útil', per a evitar que l'altre governi. Ha contestat que no tenia clara la resposta, però que això podria quedar parcialment sol·lucionat amb la votació amb llistes obertes, on cadascú pugui votar a qui vulgui i fer el 'seu equip preferit' amb candidats de diferents forces polítiques.
________________
Si voleu saber més de l'Arcadi Oliveres, aquí us deixo dos enllaços. Trobareu també entrevistes si el cerqueu a 'Youtube':
http://ca.wikipedia.org/wiki/Arcadi_Oliveres_i_Boadella
http://www.justiciaipau.org/comunicats.ca.shtml?x=6227
Subscriure's a:
Missatges (Atom)