Entrevista a l'economista Serge Latouche per Manel Fuentes a Catalunya Ràdio el 23 de novembre de 2010
dimarts, 23 de novembre del 2010
dimecres, 10 de novembre del 2010
BREVE HISTORIA DE LA BARBARIE EN OCCIDENTE (Edgar Morin)
Editorial Paidós - 1995 - 94 pàgs.
D'ençà de les primeres societats històriques i de les civilitzacions, la barbàrie ha anat unida a l'avenç de la humanitat quant a civilització i humanisme.
E. Morin defen (ens podem remontar a Heràclit: tot presupossa el seu propi contrari) que el mal, la barbàrie, està a l'interior de totes les coses, com també ho està l'humanisme -el bé-.
De vegades, han estat circumstàncies col·laterals i coetànies que han fet que bones idees: il·lustració, marxisme, socialisme, hagin esdevingut el terror o el totalitarisme.
Els progressos extraordinaris de la ciència han servit tant per a fer el bé com per assolir els índex més terribles de la barbàrie humana (p.e. la bomba atòmica, la d'hidrògen i tots els sistemes sofisticats de tortura actuals)
També defensa que la barbàrie és sempre barbàrie: mai hem de justificar o minimitzar els efectes d'una barbàrie -el comunisme soviètic, el Gulag- pel fet que hi hagi hagut altres barbàries que hom pugui considerar més cruels -el nazisme-. (També hi ha gent avui dia que minimitza el genocidi jueu, per les accions actuals d'Israel envers els palestins. O que focalitza en el genocidi dels jueus, oblidant el que vàren patir també els gitanos, incapacitats, romanesos, etc. pels mateixos nazis)
"La democracia necesita recrearse permanentemente. 'Pensar' la barbarie es contribuir a recrear el humanismo. Por tanto, es resistirse a ella"
D'ençà de les primeres societats històriques i de les civilitzacions, la barbàrie ha anat unida a l'avenç de la humanitat quant a civilització i humanisme.
E. Morin defen (ens podem remontar a Heràclit: tot presupossa el seu propi contrari) que el mal, la barbàrie, està a l'interior de totes les coses, com també ho està l'humanisme -el bé-.
De vegades, han estat circumstàncies col·laterals i coetànies que han fet que bones idees: il·lustració, marxisme, socialisme, hagin esdevingut el terror o el totalitarisme.
Els progressos extraordinaris de la ciència han servit tant per a fer el bé com per assolir els índex més terribles de la barbàrie humana (p.e. la bomba atòmica, la d'hidrògen i tots els sistemes sofisticats de tortura actuals)
També defensa que la barbàrie és sempre barbàrie: mai hem de justificar o minimitzar els efectes d'una barbàrie -el comunisme soviètic, el Gulag- pel fet que hi hagi hagut altres barbàries que hom pugui considerar més cruels -el nazisme-. (També hi ha gent avui dia que minimitza el genocidi jueu, per les accions actuals d'Israel envers els palestins. O que focalitza en el genocidi dels jueus, oblidant el que vàren patir també els gitanos, incapacitats, romanesos, etc. pels mateixos nazis)
"La democracia necesita recrearse permanentemente. 'Pensar' la barbarie es contribuir a recrear el humanismo. Por tanto, es resistirse a ella"
dimecres, 16 de juny del 2010
DANIEL COHN-BENDIT SOBRE LA CRISI GREGA
Us passo un video que està circulant per la xarxa sobre la intervenció del polític dels verds europeus, en Daniel Cohn-Bendit, sobre la crisi grega i l'actuació hipòcrita dels membres de la Unió Europea. Vegeu-lo diverses vegades, per tal de païr bé tot el que parla.
Si podeu, llegiu un llibret que acaba de publicar: "¿Qué hacer? Pequeño tratado de imaginación política", la visió d'un reformista radical, com ell mateix es defineix, un ecologista fervent i un europeísta convençut. Parla sobre l'ecologia, l'economia, la política, la societat, la multiculturalitat, en fi, la construcció d'Europa, d'una Europa diferent, molt més propera al que veritablement constitueix la seva realitat social.
Si creieu que les coses són com són, i que no podem fer res per canviar-les, llegiu i escolteu Cohn-Bendit, llegiu i escolteu l'Arcadi Oliveres o el José Luis Sampedro. Descobrireu que la sol·lució existeix, que està més aprop nostre del què pensem; com vaig escriure fa 28 anys en un poema al meu amic Eduardo, "no más allá de la esquina, no más acá de nosotros" ("Y en tanto fuimos, qué poco somos", a Eduardo Marín Herrero)
Si podeu, llegiu un llibret que acaba de publicar: "¿Qué hacer? Pequeño tratado de imaginación política", la visió d'un reformista radical, com ell mateix es defineix, un ecologista fervent i un europeísta convençut. Parla sobre l'ecologia, l'economia, la política, la societat, la multiculturalitat, en fi, la construcció d'Europa, d'una Europa diferent, molt més propera al que veritablement constitueix la seva realitat social.
Si creieu que les coses són com són, i que no podem fer res per canviar-les, llegiu i escolteu Cohn-Bendit, llegiu i escolteu l'Arcadi Oliveres o el José Luis Sampedro. Descobrireu que la sol·lució existeix, que està més aprop nostre del què pensem; com vaig escriure fa 28 anys en un poema al meu amic Eduardo, "no más allá de la esquina, no más acá de nosotros" ("Y en tanto fuimos, qué poco somos", a Eduardo Marín Herrero)
dijous, 3 de juny del 2010
A PROPÒSIT DE L'ESGLÈSIA.....
"Hom em dirà que només parlo dels crims eclesiàstics i que no faig esment dels seculars. És que les abominacions dels sacerdots fan un constrast molt gran amb el que ensenyen al poble; és que ells afegeixen a llur seguit de maleses un crim no menys espantós, el de la hipocresia; com sigui que els seus costums haurien de ser els més purs, són encara, més culpables. Ells insulten el gènere humà; persuadeixen els imbècils perquè s'enterrin vius en un monestir. Prediquen els hàbits, administren llurs olis i, en acabat, es llancen al llibertinatge o a les matances: És així com l'Esglèsia ha estat governada des dels furors d'Atanasi i d'Arri fins als nostres dies"
Ni que us sembli mentida, això no ho he tret d'algun columnista d'un diari d'esquerres d'avui dia. No: aquestes paraules pertanyen ni més ni menys que a Voltaire, el filòsof de principis del segle XVIII, qui morí pocs anys abans d'esclatar la Revolució Francesa.
Què actuals sonen aquestes paraules!
Respecto a la gent que té fe, i als capellans i d'altres que fan la seva feina amb convicció i amb respecte per a les persones; però l'Esglèsia com a institució jeràrquica i litúrgica no em mereix cap respecte. Estic segur que hi ha molta més gent "de bona voluntat" fóra de l'Esglèsia que dins.
Apart, apart, de tot.... cal reconèixer que si Déu veritablement existeix, té ganes de fer-les passar ben magres al seu `ramat', ple d'ovelles innocents.... (No hi ha déu que ho pugui entendre)
Ni que us sembli mentida, això no ho he tret d'algun columnista d'un diari d'esquerres d'avui dia. No: aquestes paraules pertanyen ni més ni menys que a Voltaire, el filòsof de principis del segle XVIII, qui morí pocs anys abans d'esclatar la Revolució Francesa.
Què actuals sonen aquestes paraules!
Respecto a la gent que té fe, i als capellans i d'altres que fan la seva feina amb convicció i amb respecte per a les persones; però l'Esglèsia com a institució jeràrquica i litúrgica no em mereix cap respecte. Estic segur que hi ha molta més gent "de bona voluntat" fóra de l'Esglèsia que dins.
Apart, apart, de tot.... cal reconèixer que si Déu veritablement existeix, té ganes de fer-les passar ben magres al seu `ramat', ple d'ovelles innocents.... (No hi ha déu que ho pugui entendre)
dimarts, 11 de maig del 2010
El bloc de Marc Vidal
Us recomano que seguiu aquest emprenedor. Els seus pensaments, comentaris i consells semblen força raonats i assenyats.
http://www.marcvidal.cat/espanol/
Ho fotut és el missatge que dóna. Però no per molt tancar els ulls aconseguirem que la realitat canvii. L'única manera és actuar contra allò que no volem que passi o, just a l'inrevés: l'única manera és actuar de la manera en què volem que les coses fossin o passessin,
Cal llegir, cal escoltar, després cal pensar en el que llegim i i en el que escoltem....però finalment, cal actuar!
http://www.marcvidal.cat/espanol/
Ho fotut és el missatge que dóna. Però no per molt tancar els ulls aconseguirem que la realitat canvii. L'única manera és actuar contra allò que no volem que passi o, just a l'inrevés: l'única manera és actuar de la manera en què volem que les coses fossin o passessin,
Cal llegir, cal escoltar, després cal pensar en el que llegim i i en el que escoltem....però finalment, cal actuar!
diumenge, 9 de maig del 2010
Lossecretosdelosbancos.org
El video és bastant 'xorres', però una manera de donar a conèixer la web. Entreu-hi, us sorprendrà saber on posem els estavis, inversions, plans de pensions i de jubilacions...
JOSE LUIS SAMPEDRO: 92 anys d'exemple
I aquest home de 92 anys.... Hi ha gent que haurien de viure el doble que els demés per a què tinguessin l'oportunitat d'aconseguir covèncer-nos a tots per a canviar el món!!!
2 visions de la crisi: Santiago Niño Becerra i Marc Vidal al programa 'Singulars' del Canal 33
No us perdeu aquesta doble entrevista. Això és una televisió pública!
"ERROR 104" i "FLIPALO"
Des de SETEM Finances ètiques i trobat aquest ennllaç sobre una altra manera de llegir, interpretar, analitzar i extreure conclusions de les notícies dels diaris
http://www.youtube.com/watch?v=UbbwIqV9eEQ&feature=player_embedded
http://www.error104.com/flipalo.html
http://www.error104.com/
Paga la pena que dediqueu una estona a mirar-vos-ho... i treure'n alguna conclusió i decisions personals.
http://www.youtube.com/watch?v=UbbwIqV9eEQ&feature=player_embedded
http://www.error104.com/flipalo.html
http://www.error104.com/
Paga la pena que dediqueu una estona a mirar-vos-ho... i treure'n alguna conclusió i decisions personals.
diumenge, 25 d’abril del 2010
A QUI JA SABEU... (A MANERA DE DISCULPA)
- Per què tan sovint som més valents a l'hora d'intentar afrontar els problemes que ens són més llunyans que no pas el que tenim just al voltant més immediat nostre?
- Per què tenim més paciència amb aquella gent amb la que no tenim un grau alt d'implicació que no pas amb aquells que depenen i dels qui depenem més estretament?
- Per què som més comprensius amb altres persones que no pas amb qui estem més propers sentimentalment i emocional.?
- Per què sabem racionar i parlar tan bé amb amistats i coneguts però som incapaços de trovar les paraules, els gests, les expressions, el tó, el moment, la intensitat,... amb aquells als que veritablement estimem?
- Per què som tan 'potes' amb qui més estimem?......
- Per què tenim més paciència amb aquella gent amb la que no tenim un grau alt d'implicació que no pas amb aquells que depenen i dels qui depenem més estretament?
- Per què som més comprensius amb altres persones que no pas amb qui estem més propers sentimentalment i emocional.?
- Per què sabem racionar i parlar tan bé amb amistats i coneguts però som incapaços de trovar les paraules, els gests, les expressions, el tó, el moment, la intensitat,... amb aquells als que veritablement estimem?
- Per què som tan 'potes' amb qui més estimem?......
diumenge, 18 d’abril del 2010
EL PAPER DE L'OPOSICIÓ (sigui quina sigui...)
Arrel del succeït amb l'incendi d'Horta de Sant Joan l'estiu passat, on vàren morir 5 bombers, i el succeït aquest mes de març amb la nevada excepcional, els talls de llum, les torres elèctriques caigudes, els trens i els cotxes bloquejats, la lentitud i escasetat d'informació del govern català, i de tot això les pressions, les crítiques, el joc brut dels partits de l'oposició per a treure'n profit més que no pas per aclarir el succeït i a identificar errors i ajudar a cercar mesures de correcció... arrel de tot això em plantejo si els votants no agrairïem més que els uns acceptessin les errades comeses, que segur que n'hi va haver, enlloc de justificar estúpidament la seva feina, i que els uns i els altres es posessin a treballar junts per a aconseguir el que tots els ciutadans volem: que els polítics ens sol·lucionin els problemes i ens garanteixin la màxima seguretat i benestar possibles -mai a costa d'altri-.
Mai deixarem de votar un partit al que ens sentim units, només pel fet que aquell partit assumeixi un paper de comunicació i col·laboració positives amb el govern
Si l'únic executiu que hi ha és el govern i les seves institucions, per a què volem l'oposició? Per a estar posant pals a les rodes no cal que els veiem durant 4 anys. Gairebé com a les el·leccions americanes on el partit que guanya en un estat s'enduu tot els vots d'aquell estat.... Si més no, ho tindriem una mica més clar, mal que pesés a qui hagues sortit perdedor a les el·leccions.... (evidentment, això no és el que joc crec que sigui el més adequat)
No votariem amb més convicció a qui ens demostrés que té propostes en positiu, que col·labora quan el govern ho requereix i que accepta les mesures del partit en el govern, quan són veritablement beneficioses per a la ciutadania??
Un partit a l'oposició que fés això, ens indicaria o demostraria que quan ell aconsegueixi el govern també sabrà escoltar, acceptar i dur a terme les propostes positives dels partits de l'oposició. Tots hi sortirem guanyant.
I no crec que això sigui ingenuitat.... jo ho anomeraria 'sentit comú', "seny".
Ja n'hi ha prou que uns i altres ens tractin de rucs... La llàstime és que força sovint així és com nosaltres ens mostrem a ells.
Mai deixarem de votar un partit al que ens sentim units, només pel fet que aquell partit assumeixi un paper de comunicació i col·laboració positives amb el govern
Si l'únic executiu que hi ha és el govern i les seves institucions, per a què volem l'oposició? Per a estar posant pals a les rodes no cal que els veiem durant 4 anys. Gairebé com a les el·leccions americanes on el partit que guanya en un estat s'enduu tot els vots d'aquell estat.... Si més no, ho tindriem una mica més clar, mal que pesés a qui hagues sortit perdedor a les el·leccions.... (evidentment, això no és el que joc crec que sigui el més adequat)
No votariem amb més convicció a qui ens demostrés que té propostes en positiu, que col·labora quan el govern ho requereix i que accepta les mesures del partit en el govern, quan són veritablement beneficioses per a la ciutadania??
Un partit a l'oposició que fés això, ens indicaria o demostraria que quan ell aconsegueixi el govern també sabrà escoltar, acceptar i dur a terme les propostes positives dels partits de l'oposició. Tots hi sortirem guanyant.
I no crec que això sigui ingenuitat.... jo ho anomeraria 'sentit comú', "seny".
Ja n'hi ha prou que uns i altres ens tractin de rucs... La llàstime és que força sovint així és com nosaltres ens mostrem a ells.
dimecres, 31 de març del 2010
GENT QUE VENEN DE FORA
No acceptem que ningú de fora ens vingui a imposar la seva ideologia o els seus interesos, però no entenem que els pobles sudamericans lluiten per defensar els seus interesos i la seva manera de viure i d'organitzar-se.
_________
No acceptem que gent que vénen de fora consumeixin recursos assistencials del nostre país, sobretot en temps de crisi... PERÒ quanta gent i quants sectors s'han beneficiat de l'arribada de tota aquesta gent?
_________
No volem que la gent de fora vingui aquí, PERÒ nosaltres anem de viatge 'exòtic' a aquests països refregant-los-hi qué bé que vivim i que no ens manca de res.... si més no, de res d'allò que a ells sí els hi manca. Ni en somnis ho poden tenir!! (o potser sí, si van "a cercar treball" als països d'on vénen aquells turistes, intentant guanyar sous baixos a canvi del seu esforç. De fet, fa poc temps que els nostres anaven "a cercar fortuna" a alguns països d'aquests emigrants, tot explotant els recursos dels seus països. I a canvi de res; o pitjor: de la vida dels propis habitants)
Tal i com canta el Leon Gieco: "Si me pedís que vuelva otra vez donde nací, yo pido que tu empresa se vaya de mi país. Y así será de igual a igual" Leon Gieco - De igual a igual (You Tube)
_________
No acceptem que gent que vénen de fora consumeixin recursos assistencials del nostre país, sobretot en temps de crisi... PERÒ quanta gent i quants sectors s'han beneficiat de l'arribada de tota aquesta gent?
_________
No volem que la gent de fora vingui aquí, PERÒ nosaltres anem de viatge 'exòtic' a aquests països refregant-los-hi qué bé que vivim i que no ens manca de res.... si més no, de res d'allò que a ells sí els hi manca. Ni en somnis ho poden tenir!! (o potser sí, si van "a cercar treball" als països d'on vénen aquells turistes, intentant guanyar sous baixos a canvi del seu esforç. De fet, fa poc temps que els nostres anaven "a cercar fortuna" a alguns països d'aquests emigrants, tot explotant els recursos dels seus països. I a canvi de res; o pitjor: de la vida dels propis habitants)
Tal i com canta el Leon Gieco: "Si me pedís que vuelva otra vez donde nací, yo pido que tu empresa se vaya de mi país. Y así será de igual a igual" Leon Gieco - De igual a igual (You Tube)
dissabte, 27 de març del 2010
FRASES QUE EM FAN PENSAR
"Once you get rid of integrity the rest is a piece of cake". (Un cop et desempallegues de la integritat, la resta és bufar i fer ampolles)... Larry Hagman, com a J.R. Ewin a la sèrie "Dallas"
.... En deuen haver tants de J.R. Ewins escampats per tot arreu...
.... En deuen haver tants de J.R. Ewins escampats per tot arreu...
divendres, 26 de març del 2010
Xerrada d'Arcadi Oliveres a la Biblioteca Central de Reus Xavier Amorós
Quin honor poder començar aquest bloc explicant la xerrada que l'Arcadi Oliveres ha ofert a la Biblioteca Central de Reus Xavier Amorós!! El títol de la xerrada: 'Les consultes populars i possibles transformacions socials'.
En començar el meu retrobament amb l'interés social i pel que passa al nostre voltant, l'Arcadi Oliveres i el seu llibre 'El meu camí cap a la utopia' em va obrir els ulls a moltes de les coses que succeeixen avui dia i en les que no ens aturem a romiar, o simplement no en rebem informació o aquesta és incomplerta o esbiexada.
L'Arcadi m'ha ajudat a obrir el ulls i, de pas, "invertir" una bona quantitat de diners en la compra de llibres i revistes sobre fets socials, política, i filosofia... que espero poder llegir algun dia !! De tota manera, què clarificador poder llegir l'Arcadi!
Bé, doncs, l'Arcadi ha començat manifestant que ell recolça les consultes populars sobre la independència de Catalunya, i que justament en aquesta conferència volia explicar el perquè d'aquest recolçament, el com veu una Catalunya després d'aconseguir aquella independència:
Primer de tot, ha de ser una Catalunya republicana, és a dir, sense rei ni corona.
Des d'un punt de vista econòmic, veu Catalunya en un futur de 'decreixement', és a dir, amb un consum més racional i sostenible. Ha explicat que el món, fins el 1986, era capaç en un any, de 'reproduir' tot allò que havia 'consumit' del món l'any anterior. El 2008 s'ha calculat que el món necessita gairebé un any més per a reposar això consumit en un any.
També ha parlat del respecte al medi ambient, el conreu ecològic i el consum de la producció local, i d'una Catalunya que aposti per les energies renovables.
Els pressupostos propis en una Catalunya independent, i concert econòmic en una Catalunya autonòmica, han de permetre ser, fins i tot, més solidaris cap a Espanya i altres països necessitats, però administrant nosaltres aquells recursos. Catalunya ha de ser més solidària.
Finances: potenciar les Caixes d'Estalvi, però amb uns objectius i re-inversions veritablement d'ús i finalitats socials; renunciar als plans de pensions privats (si és recuperés l'economia summergida, els impostos no pagats per les rendes més altes, ajuts a grans corporacions, i altres fraus, es generarien mitjançant impostos unes remuneracions que duplicarien l'import anual de les pensions.
Una banca pública a Catalunya; acabar amb l'especulació financera; al món laboral, foment del cooperativisme. Ha explicat la història que fa 20 anys va visitar la cooperativa més gran d'Espanya, la Mondragon, al País Basc, amb 35.000 treballadors cooperativistes. Els gestors els van dir que per a poder encarar la crisi de principis del anys 80 del segle XX i la conseqüent caiguda de vendes necessitaven acomiadar 5,000 persones. Els cooperativistes es van reunir i van concloure que no s'acomiadaria ni una sola persona. Al ser informats que aleshores la cooperativa no aguantaria un any i que tothom perdria el seu lloc de treball, els cooperativistes van dir: 5.000 llocs de treball són el 15% del total: reduiu-nos doncs un 15% el sou a tots i així mantindrem tots els llocs. La Corporació Mondragon avui dia, 20 anys després, està formada per 110.000 persones!!!
En aquella època, la relació del sou més alt al més baix era de 3 a 1. Avui dia és de 9 a 1... Però comparat amb ho descobert després de la fallida de General Motors a EEUU: la relació era de 750 a 1 !!!! Visca, doncs, el cooperativisme.
En temps en què l'antiga Iugoslàvia estava unida sota la direcció del general Tito, Iugoslàvia era un exemple de cooperativisme arreu d'Europa... Doncs, bé, el general sempre va dir que la inspiració del seu programa va ser... Catalunya!! Catalunya i el seu cooperativisme, que coneixia del seu temps de brigadista durant la gerra civil.
Per tant: augmentar el nivell d'ocupació sense crèixer l'economia: repartiment del treball: treballar menys hores, donar feina a altres persones, tenir més temps lliure i compensar la disminució d'ingressos per salari amb un menor consum:consum raonable i sostenible.
A nivell polític i social,
- Una Catalunya sense exèrcit, com altres 26 estats al món avui dia
- Menys pressons i més assistència social
- Una democràcia "veritable", participativa, amb llistes obertes i eleccions internes de candidats
- Més poder (=recursos financers) als municipis, que són qui estan més aprop de les necessitats del poble: a Espanya de cada 100€ recaptats, 51 són per l'estat, 35 per a les autonomies i 14 per als ajuntaments; a Suècia, el 45% és per l'estat i el 55% per als ajuntaments...
- Recolçament a altres països sense estat
- Una UE més democràtica
- Més debat social: per cada persona sense sostre hi ha 100 pisos sense ús...
- Una televisió sense anuncis: no provocar el consum desaforat, i donar espais públics per a ONGs, organitzacions socials
- Una sanitat pública com és avui: la millor del món, pel que fa a serveis sanitaris i hospitalaris.
- Una Catalunya generosa i acollidora amb els immigrants: necessitem els immigrants encara que sigui per egoïsme, per començar la devallada de la problació en les edats de 20 a 30 anys, la que més produeix i aportar recursos a la Seguretat Social. Segons l'ONU, Espanya necessitarà fins el 2025 de l'ordre de 220.000 a 230.000 immigrants a l'any.
- L'immigració aporta: ingresos a la Seguretat Social (si tenen papers), IRPF (si tenen papers) i impostos indirectes (IVA) a través del consum. Malgrat tot el que consumeix en recursos socials i assitencials: educació, serveis socials, escola, etc.... tot i així està estudiat que la relació entre el que la immigració aporta a, i el que consumeix de, els recursos d'un estat o país, és de 5 a 1 (Clarificador, oi?)
Jo li he preguntat sobre el dilema que molts tenim entre la voluntat a l'hora de votar, per allò amb el que estem intimament d'acord, i el que representa el 'vot útil', per a evitar que l'altre governi. Ha contestat que no tenia clara la resposta, però que això podria quedar parcialment sol·lucionat amb la votació amb llistes obertes, on cadascú pugui votar a qui vulgui i fer el 'seu equip preferit' amb candidats de diferents forces polítiques.
________________
Si voleu saber més de l'Arcadi Oliveres, aquí us deixo dos enllaços. Trobareu també entrevistes si el cerqueu a 'Youtube':
http://ca.wikipedia.org/wiki/Arcadi_Oliveres_i_Boadella
http://www.justiciaipau.org/comunicats.ca.shtml?x=6227
En començar el meu retrobament amb l'interés social i pel que passa al nostre voltant, l'Arcadi Oliveres i el seu llibre 'El meu camí cap a la utopia' em va obrir els ulls a moltes de les coses que succeeixen avui dia i en les que no ens aturem a romiar, o simplement no en rebem informació o aquesta és incomplerta o esbiexada.
L'Arcadi m'ha ajudat a obrir el ulls i, de pas, "invertir" una bona quantitat de diners en la compra de llibres i revistes sobre fets socials, política, i filosofia... que espero poder llegir algun dia !! De tota manera, què clarificador poder llegir l'Arcadi!
Bé, doncs, l'Arcadi ha començat manifestant que ell recolça les consultes populars sobre la independència de Catalunya, i que justament en aquesta conferència volia explicar el perquè d'aquest recolçament, el com veu una Catalunya després d'aconseguir aquella independència:
Primer de tot, ha de ser una Catalunya republicana, és a dir, sense rei ni corona.
Des d'un punt de vista econòmic, veu Catalunya en un futur de 'decreixement', és a dir, amb un consum més racional i sostenible. Ha explicat que el món, fins el 1986, era capaç en un any, de 'reproduir' tot allò que havia 'consumit' del món l'any anterior. El 2008 s'ha calculat que el món necessita gairebé un any més per a reposar això consumit en un any.
També ha parlat del respecte al medi ambient, el conreu ecològic i el consum de la producció local, i d'una Catalunya que aposti per les energies renovables.
Els pressupostos propis en una Catalunya independent, i concert econòmic en una Catalunya autonòmica, han de permetre ser, fins i tot, més solidaris cap a Espanya i altres països necessitats, però administrant nosaltres aquells recursos. Catalunya ha de ser més solidària.
Finances: potenciar les Caixes d'Estalvi, però amb uns objectius i re-inversions veritablement d'ús i finalitats socials; renunciar als plans de pensions privats (si és recuperés l'economia summergida, els impostos no pagats per les rendes més altes, ajuts a grans corporacions, i altres fraus, es generarien mitjançant impostos unes remuneracions que duplicarien l'import anual de les pensions.
Una banca pública a Catalunya; acabar amb l'especulació financera; al món laboral, foment del cooperativisme. Ha explicat la història que fa 20 anys va visitar la cooperativa més gran d'Espanya, la Mondragon, al País Basc, amb 35.000 treballadors cooperativistes. Els gestors els van dir que per a poder encarar la crisi de principis del anys 80 del segle XX i la conseqüent caiguda de vendes necessitaven acomiadar 5,000 persones. Els cooperativistes es van reunir i van concloure que no s'acomiadaria ni una sola persona. Al ser informats que aleshores la cooperativa no aguantaria un any i que tothom perdria el seu lloc de treball, els cooperativistes van dir: 5.000 llocs de treball són el 15% del total: reduiu-nos doncs un 15% el sou a tots i així mantindrem tots els llocs. La Corporació Mondragon avui dia, 20 anys després, està formada per 110.000 persones!!!
En aquella època, la relació del sou més alt al més baix era de 3 a 1. Avui dia és de 9 a 1... Però comparat amb ho descobert després de la fallida de General Motors a EEUU: la relació era de 750 a 1 !!!! Visca, doncs, el cooperativisme.
En temps en què l'antiga Iugoslàvia estava unida sota la direcció del general Tito, Iugoslàvia era un exemple de cooperativisme arreu d'Europa... Doncs, bé, el general sempre va dir que la inspiració del seu programa va ser... Catalunya!! Catalunya i el seu cooperativisme, que coneixia del seu temps de brigadista durant la gerra civil.
Per tant: augmentar el nivell d'ocupació sense crèixer l'economia: repartiment del treball: treballar menys hores, donar feina a altres persones, tenir més temps lliure i compensar la disminució d'ingressos per salari amb un menor consum:consum raonable i sostenible.
A nivell polític i social,
- Una Catalunya sense exèrcit, com altres 26 estats al món avui dia
- Menys pressons i més assistència social
- Una democràcia "veritable", participativa, amb llistes obertes i eleccions internes de candidats
- Més poder (=recursos financers) als municipis, que són qui estan més aprop de les necessitats del poble: a Espanya de cada 100€ recaptats, 51 són per l'estat, 35 per a les autonomies i 14 per als ajuntaments; a Suècia, el 45% és per l'estat i el 55% per als ajuntaments...
- Recolçament a altres països sense estat
- Una UE més democràtica
- Més debat social: per cada persona sense sostre hi ha 100 pisos sense ús...
- Una televisió sense anuncis: no provocar el consum desaforat, i donar espais públics per a ONGs, organitzacions socials
- Una sanitat pública com és avui: la millor del món, pel que fa a serveis sanitaris i hospitalaris.
- Una Catalunya generosa i acollidora amb els immigrants: necessitem els immigrants encara que sigui per egoïsme, per començar la devallada de la problació en les edats de 20 a 30 anys, la que més produeix i aportar recursos a la Seguretat Social. Segons l'ONU, Espanya necessitarà fins el 2025 de l'ordre de 220.000 a 230.000 immigrants a l'any.
- L'immigració aporta: ingresos a la Seguretat Social (si tenen papers), IRPF (si tenen papers) i impostos indirectes (IVA) a través del consum. Malgrat tot el que consumeix en recursos socials i assitencials: educació, serveis socials, escola, etc.... tot i així està estudiat que la relació entre el que la immigració aporta a, i el que consumeix de, els recursos d'un estat o país, és de 5 a 1 (Clarificador, oi?)
Jo li he preguntat sobre el dilema que molts tenim entre la voluntat a l'hora de votar, per allò amb el que estem intimament d'acord, i el que representa el 'vot útil', per a evitar que l'altre governi. Ha contestat que no tenia clara la resposta, però que això podria quedar parcialment sol·lucionat amb la votació amb llistes obertes, on cadascú pugui votar a qui vulgui i fer el 'seu equip preferit' amb candidats de diferents forces polítiques.
________________
Si voleu saber més de l'Arcadi Oliveres, aquí us deixo dos enllaços. Trobareu també entrevistes si el cerqueu a 'Youtube':
http://ca.wikipedia.org/wiki/Arcadi_Oliveres_i_Boadella
http://www.justiciaipau.org/comunicats.ca.shtml?x=6227
Subscriure's a:
Missatges (Atom)