Entrevista a l'economista Serge Latouche per Manel Fuentes a Catalunya Ràdio el 23 de novembre de 2010
dimarts, 23 de novembre del 2010
dimecres, 10 de novembre del 2010
BREVE HISTORIA DE LA BARBARIE EN OCCIDENTE (Edgar Morin)
Editorial Paidós - 1995 - 94 pàgs.
D'ençà de les primeres societats històriques i de les civilitzacions, la barbàrie ha anat unida a l'avenç de la humanitat quant a civilització i humanisme.
E. Morin defen (ens podem remontar a Heràclit: tot presupossa el seu propi contrari) que el mal, la barbàrie, està a l'interior de totes les coses, com també ho està l'humanisme -el bé-.
De vegades, han estat circumstàncies col·laterals i coetànies que han fet que bones idees: il·lustració, marxisme, socialisme, hagin esdevingut el terror o el totalitarisme.
Els progressos extraordinaris de la ciència han servit tant per a fer el bé com per assolir els índex més terribles de la barbàrie humana (p.e. la bomba atòmica, la d'hidrògen i tots els sistemes sofisticats de tortura actuals)
També defensa que la barbàrie és sempre barbàrie: mai hem de justificar o minimitzar els efectes d'una barbàrie -el comunisme soviètic, el Gulag- pel fet que hi hagi hagut altres barbàries que hom pugui considerar més cruels -el nazisme-. (També hi ha gent avui dia que minimitza el genocidi jueu, per les accions actuals d'Israel envers els palestins. O que focalitza en el genocidi dels jueus, oblidant el que vàren patir també els gitanos, incapacitats, romanesos, etc. pels mateixos nazis)
"La democracia necesita recrearse permanentemente. 'Pensar' la barbarie es contribuir a recrear el humanismo. Por tanto, es resistirse a ella"
D'ençà de les primeres societats històriques i de les civilitzacions, la barbàrie ha anat unida a l'avenç de la humanitat quant a civilització i humanisme.
E. Morin defen (ens podem remontar a Heràclit: tot presupossa el seu propi contrari) que el mal, la barbàrie, està a l'interior de totes les coses, com també ho està l'humanisme -el bé-.
De vegades, han estat circumstàncies col·laterals i coetànies que han fet que bones idees: il·lustració, marxisme, socialisme, hagin esdevingut el terror o el totalitarisme.
Els progressos extraordinaris de la ciència han servit tant per a fer el bé com per assolir els índex més terribles de la barbàrie humana (p.e. la bomba atòmica, la d'hidrògen i tots els sistemes sofisticats de tortura actuals)
També defensa que la barbàrie és sempre barbàrie: mai hem de justificar o minimitzar els efectes d'una barbàrie -el comunisme soviètic, el Gulag- pel fet que hi hagi hagut altres barbàries que hom pugui considerar més cruels -el nazisme-. (També hi ha gent avui dia que minimitza el genocidi jueu, per les accions actuals d'Israel envers els palestins. O que focalitza en el genocidi dels jueus, oblidant el que vàren patir també els gitanos, incapacitats, romanesos, etc. pels mateixos nazis)
"La democracia necesita recrearse permanentemente. 'Pensar' la barbarie es contribuir a recrear el humanismo. Por tanto, es resistirse a ella"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)