Mor Joan Colomines (1922-2011) - Metge, poeta i ex diputat de CiU

Escriu la necrològica a La Vanguardia el seu propi fill: Joan Colomines i Puig. Diu, entre d'altres records:

"Por esa casa del Eixample pasaron personas que tuvieron que vivir a la contra, imaginando el futuro sin disfrutar el presente, entonces oscuro, reprimido y bastardo por culpa de esa maldita dictadura"

"Lo que mi padre me transmitió (...) fue vivir la vida como un compromiso ético. Sin dignidad no existe la libertad. Y mi padre fue, por encima de todo, un hombre digno"

VISCA LA COHERENCIA (=HIPOCRESIA) !

Aquest vespre, video de la ministra d'Exteriors, Trinidad Jiménez: declaracions felicitant Egipte per la nova etapa que s'obra de consecució de la democràcia (després de 30 anys que no hem ni piulat a Mubarak).

Aquest matí, al diari, foto de Jose Bono (PSOE), Duran Lleida (CiU) i Gustavo de Arístegui (PP), al costat de Teodoro Obiang Nguema: dictador, torturador, expoliador del seu poble, i qui acaba de reimplantar la pena de mort al seu país.

Impulsar la transició democràtica$? Assolir una posició comercial estratègica, després de què a Guinea s'ha trovat petroli?

QUINA POCA-VERGONYA !!

"MABRUK" (Enhorabona), EGIPTE !!!

Només podem fer que felicitar-nos pels esdeveniments que han succeït finalment a Egipte aquesta tarda. El president Hosni Mubarak ha renunciat al seu govern/poder després de 30 anys de perpetuar-se en ell, i gràcies a la pressió, la il·lusió -també la desesperació-, i a la constància d'una bona part del poble egipci.

"Desestabilitzarà la zona". "Pot ser que passi com a l'Iran i la consecució del poder pels islàmics més fonamentalistes". "Pot ser una font de tensió amb Israel". "L'efecte dominó, de conseqüències absolutament impensables ara per ara"... Sí, és clar, ara mateix és una incògnita cap a quina banda es decantarà el país. El mateix és el que podia passar a Espanya després de la desaparició de Franco. Per a això el va ajudar a aguantar, el govern americà.

I tanmateix, avui -de fet, fa quatre dies- podem tenir un "Terminator" com l'Aznar governant el país, escollit per 10 milions de vots (=persones...), i portant Espanya i el món senser a una guerra/caos/matança-de-civils com la d'Iraq, i les seves repercusions que avui encara hi són. Però també podem tenir alcaldes de pobles petits, i de ciutats grans, d'esquerres, nacionalistes, republicans, i fins i tot independentites. I tot això és perquè tothom va ser ho suficientment valent per a implementar una democràcia i permetre el poble de decidir el seu destí. Amb tots els defectes, mancances i febleses que hi volgueu esmentar.

Si finalment la majoria dels egipcis decideixen decantar-se cap a un règim islamista, a mi no em farà massa gràcia -doncs penso que la religió ha d'estar en una àmbit separat del de la política-, però caldrà respectar-lo. Tenen tan dret a portar les relacions a un punt de tensió com el que han tingut altres països com Israel, la Unió Europea o Estats Units (el simpaticot George W. Bush).

Part del què pugui passar a Egipte a partir d'ara, i a altres països de la zona, serà també degut a algunes situacions que els països occidentals han deixat que passessin, han 'protegit', o fins i tot han provocat. Entonem doncs 'a capella' amb el Mubarak on profund i sentit "nostra culpa".

Per a la major part dels egipcis avui és dia de celebracions i d'alegria desfermada. Ja arribaran dies de desensís i de frustració. Però avui ells i elles, tots, hem de celebrar-ho.

Mabruk, amants i defensors de la democràcia !!

A "Ca la Jessica"

Ho confeso, és una de les meves debilitats: de sempre m`han agradat les noveles "de misteri" i les bones sèries de detectius i assassinats. La Jessica Fletcher i el seu "S'ha escrit un crim" n'és una d'elles. Aquí teniu una petita reflexió escoltada a un dels episodis:

"NOMÉS ALS MÉS XIMPLES SE'LS FAN ÚLCERES PER COSES QUE NO PODEN CONTROLAR"