Només podem fer que felicitar-nos pels esdeveniments que han succeït finalment a Egipte aquesta tarda. El president Hosni Mubarak ha renunciat al seu govern/poder després de 30 anys de perpetuar-se en ell, i gràcies a la pressió, la il·lusió -també la desesperació-, i a la constància d'una bona part del poble egipci.
"Desestabilitzarà la zona". "Pot ser que passi com a l'Iran i la consecució del poder pels islàmics més fonamentalistes". "Pot ser una font de tensió amb Israel". "L'efecte dominó, de conseqüències absolutament impensables ara per ara"... Sí, és clar, ara mateix és una incògnita cap a quina banda es decantarà el país. El mateix és el que podia passar a Espanya després de la desaparició de Franco. Per a això el va ajudar a aguantar, el govern americà.
I tanmateix, avui -de fet, fa quatre dies- podem tenir un "Terminator" com l'Aznar governant el país, escollit per 10 milions de vots (=persones...), i portant Espanya i el món senser a una guerra/caos/matança-de-civils com la d'Iraq, i les seves repercusions que avui encara hi són. Però també podem tenir alcaldes de pobles petits, i de ciutats grans, d'esquerres, nacionalistes, republicans, i fins i tot independentites. I tot això és perquè tothom va ser ho suficientment valent per a implementar una democràcia i permetre el poble de decidir el seu destí. Amb tots els defectes, mancances i febleses que hi volgueu esmentar.
Si finalment la majoria dels egipcis decideixen decantar-se cap a un règim islamista, a mi no em farà massa gràcia -doncs penso que la religió ha d'estar en una àmbit separat del de la política-, però caldrà respectar-lo. Tenen tan dret a portar les relacions a un punt de tensió com el que han tingut altres països com Israel, la Unió Europea o Estats Units (el simpaticot George W. Bush).
Part del què pugui passar a Egipte a partir d'ara, i a altres països de la zona, serà també degut a algunes situacions que els països occidentals han deixat que passessin, han 'protegit', o fins i tot han provocat. Entonem doncs 'a capella' amb el Mubarak on profund i sentit "nostra culpa".
Per a la major part dels egipcis avui és dia de celebracions i d'alegria desfermada. Ja arribaran dies de desensís i de frustració. Però avui ells i elles, tots, hem de celebrar-ho.
Mabruk, amants i defensors de la democràcia !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada