BENVINGUTS AL MEU RACÓ DE PENSAR. PASSEU, FEU-LO TAMBÉ EL VOSTRE !!

"Cal protestar fins i tot quan no serveix de res" (Manuel de Pedrolo)

"El pitjor càstig per a aquells a qui no interessa la política, és el de ser governats per aquells a qui sí els hi interessa." (Arnold Toynbee)

divendres, 24 de juliol del 2009

En suport als 8 de Reus (1)

Aquesta és una carta al director que vaig enviar al Diari de Tarragona, al Punt, i a la revista El Temps, denunciant la reacció de l'alcalde i el regidor de seguretat de l'ajuntament de Reus, en relació a l'intent d'un grup de nois de defensar l'edifici de la Sedera de Reus per a finalitats socials i culturals a l'abast de tota la ciutadania de Reus, enlloc de per a la construcció de blocs de pisos, ni que fossin de protecció oficial. La seva reivindicació era, i és, que hi ha molts pisos buits a Reus que podrien ser forçats a ser habitats, abans de seguir construint més blocs a altres parts de la ciutat.

Malauradament, sembla que els seus interesos no eran 100% tampoc els mateixos que els d'alguns veïns del barri, tot i que així ho semblés en un principi.

Aquest és un video dels fets a l'ajuntament:


I aquesta és la carta enviada a la premsa: 


"POLITICS DE REUS: QUIN JOVENT VOLEU?
A raó dels esdeveniments en el ple de l’Ajuntament de Reus del passat divendres dia 24 sobre el futur del vell edifici de la Sedera, amb la proposta de construir més blocs en aquell terreny, i de l’actuació i crítiques del govern de l’Ajuntament vers el col·lectiu dels Maulets, m’entristeix veure com els nostres dirigents (o són ‘representants’?) carreguen contra una colla de joves ‘armats’ amb una pancarta, que volen reivindicar, d’una manera encertada o no, però pacífica, la seva oposició al resultat de la votació sobre la Sedera i la necessitat o no de construir més edificis a la ciutat de Reus.
Governants, Representants: carregueu amb la força de la guàrdia urbana i amb la por de la denúncia judicial. A ells els fa por, segur; al cap i a la fi són xiquets, amb molta empenta però que temen pel seu futur. I ells no tenen advocats que els defensin pagats per tots els ciutadans, tant si estem d’acord amb aquesta vostra actuació com si no. Es clar que els fa por! Però… Què us fa por a vosaltres? Per què carregueu així contra ells? Quin jovent voleu? Estem tan cofois de veure ‘el nostre jovent’ com s’implica amb la ciutat: els castells, els correfocs, els balls tradicionals… I que dir de l’èxit de les barraques? Ah! però resulta que alguns nois i noies que estudien i/o treballen, a més a més dediquen hores i maldecaps a pensar en com volen el seu futur i com contribuir al de la seva ciutat. Hi volen participar i ser escoltats. Es això el que us fa por? Preferiu el jovent de garrafó i de discoteca? Jo em sento orgullós d’aquest jovent. Tinguin o no tinguin raó en les seves reivindicacions. Tampoc vosaltres la teniu tota: per això hi ha qui us vota i qui no. De quina ciutadania esteu orgullosos vosaltres?

Anton Granell
Reus"

En suport als 8 de Reus (2)



Acte de suport als 8 de Reus


Local de l'Omnium Cultural de Reus. Es celebra un acte en suport dels anomentats '8 de Reus'. En aquest acte, i en qualitat de pare d'un dels imputats, he escrit i llegeixo el següent text de suport:

"No m'agraden els herois. No m'agraden les víctimes; i encara m'agraden menys els màrtirs de grans causes. I no m'agrada això que estem fent avui ací.

Dic que no màgrada perquè els conceptes d'heroi, víctima o màrtir mouen a la compassió, a posar-se de la banda d'uns i en contra dels altres sense veritablement analitzar qui té raó. O potser resulta que descobrim que la tenen ambdós bàndols.... o vés a saber: que potser no li donem la raó a ningú.

Però ens deixem empènyer per les emocions, no pel raonament. Si ens parem a pensar, potser l'altre bàndol es veu carregat de raons, amb els seus propis herois, víctimes i màrtirs ( o en aquest cas, una pila de documents tècnics i legislatius que avalen 100% el seu posicionament). O resulta que allà on nosaltres veiem una lluita i una reivindicació heròica, ells hi veuen una colla de joves que només volen fer soroll i dinamitar l'ordre i les regles socials i polítiques establertes.

Qui té raó? Més encara: Qui decideix qui té raó? ... Però això és una altra qüestió. Més enllà de qui tenia la raó, la gran pregunta que sí s'escau és si hi havia alguna altra solució per a aquest conflicte:

Dic que no m'agraden els herois perquè normalment sorgeixen de fets de lluita o de catàstrofes... i no màgrada que passin cap de les dues. O no hi esteu d'acord? Són fruit de desgràcies, i no m'agraden les desgràcies.

No m'agraden els actes com aquest si només es queden en això: un 'monòleg' d'una sola banda per llepar-se les ferides i afirmar-se en la raó de les seves reivindicacions.

No em malinterpreteu: està bé que sapigueu que no esteu sols, que estem al vostre costat, i al devant, i al darrera. Allà on ens necessiteu. Però això no arribarà massa més enllà si es queda en això i aquí. Avui, com en tots els àmbits de la vostra vida heu de fer un esforç pel diàleg, per la paraula, per trobar punts de convergència. O encara millor: PER CONVÈNCER, O PER SER CONVENÇUTS si no tinguessiu tota la raó.

De l'altra manera, ells utilitzaran les institucions, la llei, la policia, els grans mitjans de comunicació, el retall de les subvencions a les vostres entitats... el poder; tot al seu abast per a combatre-us. Vosaltres ens tindreu a nosaltres; i el carrer; i les accions aquelles que no sempre aconsegueixen la comprensió i el suport populars necessaris. Probablement guanyaran ells. Potser algunes vegades guanyareu vosaltres... però mai ningú no estarà del tot content ni satisfet; ni qui guanyi, perquè demà hi haurà un nou motiu de xoc, de lluita.

Amb la paraula, el diàleg, i el convenciment per la raó no hi ha mai guanyadors ni vençuts.... només hi ha acords hi decisions preses demòcràticament de veritat.

No sé si teniu raó o no en el tema que us va dur a aquesta situació d'avui. Només sé que és fruit de la manca de diàleg. I què trist que és que les 'autoritats', aquells que tant ens volen i ens somriuen cada 4 anys, no s'adonin que qui realment només fa soroll i dinamita l'essència de la democràcia i del civisme són els que no veuen més enllà del futbol, la discoteca i l'alcohol. La vida fàcil.

Així que aquí us deixo el meu consell: no els hi feu el joc. Cerqueu-los i convenceu-los per a parlar, i escolteu i exigiu ésser escoltats. I, sobretot, NO DEFALLIU: necessitem jovent com vosaltres, perquè volem que el futur el construiu vosaltres, no els que preparen tècnicament des del poder, fills del poder, per a ser el poder del futur.

Estem orgullosos del vostre compromís amb el futur. Simplement, poseu-hi cap, i penseu que no sempre tindreu raó, ni en els vostres objectius ni en les vostres accions. Si teniu esperit de compromís i la virtut de voler aprendre, aquí ens tindreu. Sempre al vostre costat.

I si l'ajuntament tira endavant amb la seva denúncia (per l'intent de desplegar una pancarta després de la votació en un ple municipal).... no serà només a vosaltres a qui es trobarà endavant.
ÀNIM !!!!! "
Per més info:     http://8dereus.blogspot.com/2009/09/roda-de-premsa.html