DANIEL COHN-BENDIT SOBRE LA CRISI GREGA

Us passo un video que està circulant per la xarxa sobre la intervenció del polític dels verds europeus, en Daniel Cohn-Bendit, sobre la crisi grega i l'actuació hipòcrita dels membres de la Unió Europea. Vegeu-lo diverses vegades, per tal de païr bé tot el que parla.

Si podeu, llegiu un llibret que acaba de publicar: "¿Qué hacer? Pequeño tratado de imaginación política", la visió d'un reformista radical, com ell mateix es defineix, un ecologista fervent i un europeísta convençut. Parla sobre l'ecologia, l'economia, la política, la societat, la multiculturalitat, en fi, la construcció d'Europa, d'una Europa diferent, molt més propera al que veritablement constitueix la seva realitat social.

Si creieu que les coses són com són, i que no podem fer res per canviar-les, llegiu i escolteu Cohn-Bendit, llegiu i escolteu l'Arcadi Oliveres o el José Luis Sampedro. Descobrireu que la sol·lució existeix, que està més aprop nostre del què pensem; com vaig escriure fa 28 anys en un poema al meu amic Eduardo, "no más allá de la esquina, no más acá de nosotros" ("Y en tanto fuimos, qué poco somos", a Eduardo Marín Herrero)

A PROPÒSIT DE L'ESGLÈSIA.....

"Hom em dirà que només parlo dels crims eclesiàstics i que no faig esment dels seculars. És que les abominacions dels sacerdots fan un constrast molt gran amb el que ensenyen al poble; és que ells afegeixen a llur seguit de maleses un crim no menys espantós, el de la hipocresia; com sigui que els seus costums haurien de ser els més purs, són encara, més culpables. Ells insulten el gènere humà; persuadeixen els imbècils perquè s'enterrin  vius en un monestir. Prediquen els hàbits, administren llurs olis i, en acabat, es llancen al llibertinatge o a les matances: És així com l'Esglèsia ha estat governada des dels furors d'Atanasi i d'Arri fins als nostres dies"

Ni que us sembli mentida, això no ho he tret d'algun columnista d'un diari d'esquerres d'avui dia. No: aquestes paraules pertanyen ni més ni menys que a Voltaire, el filòsof de principis del segle XVIII, qui morí pocs anys abans d'esclatar la Revolució Francesa.

Què actuals sonen aquestes paraules!

Respecto a la gent que té fe, i als capellans i d'altres que fan la seva feina amb convicció i amb respecte per a les persones; però l'Esglèsia com a institució jeràrquica i litúrgica no em mereix cap respecte. Estic segur que hi ha molta més gent "de bona voluntat" fóra de l'Esglèsia que dins.

Apart, apart, de tot.... cal reconèixer que si Déu veritablement existeix,  té ganes de fer-les passar ben magres al seu `ramat', ple d'ovelles innocents.... (No hi ha déu que ho pugui entendre)