LA CONVENIENÇA (O NO!) DEL VOT

Una persona a qui aprecio comenta al seu mur del facebook: "No tinc clar si anar a votar, o no. A votar a qui? Qui millor defensa l´independencia, els que diuen d´anar a votar o els que no, que algú m´ho expliqui sisplau......gracies"

Fa 2 anys vaig fer-li una pregunta semblant a l'Arcadi Oliveres: Ens passem el temps reivindicant la nostra ideologia, els nostres pensaments i conviccions a nivell polític, social, econòmic i cultural, però un cop cada 4 anys ens trobem amb la mateixa disjuntiva: "Què és millor, el vot útil (ni que sigui tapant-se el nas), per a que no guanyin els més contraris al nostres postulats..., o votar en conciència ni que sàpigues que el vot acabarà no servint per res (si és que decidim anar a votar!...). La seva resposta em va deixar parat, però em va aclarir moltes coses, i la veritat és que la he tinguda ben present en molts dels pensaments que he tingut des d'aleshores. Simplement va contestar: "No ho sé." 

"No ho sé"! Era fantàstic: una persona que està molt més documentada que jo, que fa molts més anys que estudia, escriu i parla sobre aquests temes... i no es veia capaç de donar una resposta a aquella pregunta. 

No ho dic amb sarcasme ni ridiculitzant-lo, ans al contrari: això ens demostra que moltes coses que a la vida ens semblen senzilles i lògiques i "ja està", en realitat són molt més complexes. 

L'Arcadi Oliveres portava més de mitja hora parlant-nos de la seva idea d' una Catalunya independent, laica, socialment i ecològicament responsable, integradora i republicana... Veia el futur però no es veia capaç de prendre una decissió 'per demà'. Què voleu que us digui? Em va fer pensar en tota aquesta gent que 'tot ho veuen molt clar' però que a l'hora de la veritat no es mouen del lloc on són. L'Arcadi Oliveres és una persona compromesa, que es posa en primera línia de crítica, que es mou i que treballa per aconseguir allò que vol pel seu país i per al món. Però també és una persona que dubte què aconsellar sobre el següent pas més immediat.

Així que, benvolgut Pep, la teva pregunta no té una resposta fàcil.

Jo he pensat una cosa (me'n vaig adonar ahir escoltant les notícies sobre les darreres enquestes): només compten els que tenen pensat votar!! El PP majoria absoluta amb X% dels vots, el PSOE que només es quedarà amb Y% , l'IU que... etc, etc, etc. Però ni una sola notícia va parlar del % de persones que tenien pensat NO anar a votar. Aquests, Pep, no importen. Només se'n parlarà el dia de les eleccions i la setmana següent, però al final el que comptaran seran els vots vàlids. I aquells seran els que ens manaran.

Aleshores podem pensar en dues coses: no votar i esperar que les coses arribin a un límit que provoqui un conflicte civil radical i violent (i això vol dir sang, morts, dolor), o que resti una massa de marginats descontents, "outsiders" de la societat, o decidir anar a votar, ni que sigui a partits petits, sense possibilitats d'obtenir representants a les institucions, però que sigui una massa de vot real, no passiu, que mostri que un gran nombre de votants volen exercir el seu dret a escollir els seus governants, però que cap dels partits "tradicionals" representa la seva opció de democràcia.

Si no volem que, no ja nosaltres, sinó els nostres fills es vegin abocats a un conflicte violent, intentem aconseguir-los-hi un futur millor, assolit amb la força de la paraula i el vot, no amb el dolor de les pèrdues irrecuperables.

Valor i treball !